Diccionari de l'oïda

Quatre paraules que apareixen per aquí, explicades sense tecnicismes.

Audiograma
És el «carnet auditiu» d'un animal: un gràfic que mostra quin volum mínim li cal per començar a sentir cada to. Com més avall estigui la línia, millor hi sent. És el mateix tipus de prova que et fan a l'otorrino.
Ultrasò
Sons tan aguts que la teva orella ja no els registra: per sobre d'uns 20.000 Hz. Per a tu són silenci total, però un gos, un gat o un ratpenat els senten perfectament. El xiulet «mut» per a gossos viu justament allà.
Infrasò
Sons tan greus que la teva orella ja no els registra: per sota d'uns 20 Hz. Més que sentir-los, notaries un tremolor al pit, com quan passa un camió enorme. Els elefants i els coloms sí que els perceben, fins i tot a quilòmetres.
Hertz (Hz)
Els hertz compten quantes vegades per segon vibra un so. Poques vibracions = greu (el retruny d'un tro, uns 30 Hz). Moltes vibracions = agut (el pip d'un microones, uns 3.000 Hz). I «1 kHz» és simplement una manera curta de dir 1.000 Hz. Tu sents, més o menys, de 20 Hz a 20.000 Hz.
Llindar auditiu
El volum mínim amb què un so deixa de ser silenci: el punt exacte en què un animal comença a sentir-lo. Com més baix sigui aquest punt, més fina és la seva oïda.
Moviment de partícules
El teu timpà capta la pressió del so, com una vela capta el vent. Molts peixos i invertebrats fan una altra cosa: noten el diminut vaivé de l'aigua o de l'aire quan passa l'ona. És més «sentir» el so que escoltar-lo.
Equalització
Pujar o abaixar per separat el volum dels greus, els mitjos i els aguts. És el que fan els botons de greus i aguts d'un equip de música, i és exactament el que Animal Ears fa amb el teu so per deixar-lo tal com el sent cada espècie.