Diccionari de l'oïda

Quatre paraules que apareixen per aquí, explicades sense tecnicismes.

Audiograma: És el «carnet auditiu» d'un animal: un gràfic que mostra quin volum mínim li cal per començar a sentir cada to. Com més avall estigui la línia, millor hi sent. És el mateix tipus de prova que et fan a l'otorrino.
Ultrasò: Sons tan aguts que la teva orella ja no els registra: per sobre d'uns 20.000 Hz. Per a tu són silenci total, però un gos, un gat o un ratpenat els senten perfectament. El xiulet «mut» per a gossos viu justament allà.
Infrasò: Sons tan greus que la teva orella ja no els registra: per sota d'uns 20 Hz. Més que sentir-los, notaries un tremolor al pit, com quan passa un camió enorme. Els elefants i els coloms sí que els perceben, fins i tot a quilòmetres.
Hertz (Hz): Els hertz compten quantes vegades per segon vibra un so. Poques vibracions = greu (el retruny d'un tro, uns 30 Hz). Moltes vibracions = agut (el pip d'un microones, uns 3.000 Hz). I «1 kHz» és simplement una manera curta de dir 1.000 Hz. Tu sents, més o menys, de 20 Hz a 20.000 Hz.
Llindar auditiu: El volum mínim amb què un so deixa de ser silenci: el punt exacte en què un animal comença a sentir-lo. Com més baix sigui aquest punt, més fina és la seva oïda.
Moviment de partícules: El teu timpà capta la pressió del so, com una vela capta el vent. Molts peixos i invertebrats fan una altra cosa: noten el diminut vaivé de l'aigua o de l'aire quan passa l'ona. És més «sentir» el so que escoltar-lo.
Equalització: Pujar o abaixar per separat el volum dels greus, els mitjos i els aguts. És el que fan els botons de greus i aguts d'un equip de música, i és exactament el que Animal Ears fa amb el teu so per deixar-lo tal com el sent cada espècie.